- C.E.T.I.N.A -

Ultimo mensaje

2009-05-25T21:05:00.004+02:00

¡Eh, dejad de merodear por aquí y pasaros por el nuevo blog!

http://cetina-2.blogspot.com

Enredado

2009-05-18T13:28:00.000+02:00

“Todo hombre vive envuelto en cabos balleneros. Todos han nacido con sogas al cuello, si bien solamente cuando se ven cogidos en el rápido, súbito remolino de la muerte, toman conciencia de los quietos, sutiles y omnipresentes peligros de la vida.”

A día de hoy son tantos los cabos en los que estoy enredado, y tan enrevesados los nudos que me atan, que con todo el dolor de mi corazón, me veo obligado a volver a puerto y dar por finalizada una travesía que se inició el 20 de octubre de 2006.

Pero que nadie piense que el Pequod va a permanecer amarrado mucho tiempo. Estoy reclutando una nueva tripulación y, si el tiempo lo permite, nos haremos a la mar con la próxima marea. Todo áquel que quiera enrolarse podrá hacerlo en http://cetina-2.blogspot.com. Preguntad por Ahab. La paga no es muy buena,... pero muchachos, el dinero no lo es todo en este mundo.
_

Lapidario (XVIII)

2009-05-18T10:54:00.001+02:00

"Este pueblo es un buen sitio para vivir, si lo único que quieres es vivir"
Mi amigo McEnroe (is not a dj, is a mod selector)
_

CAT, no gràcies!

2009-05-15T09:45:00.000+02:00

NO, NO, NO i mil vegades NO!!!!
No vull que el meu cotxe porti el CAT a la matrícula. I no és per una qüestió de nacionalismes(a mi els nacionalismes me la porten especialment fluixa). De fet tampoc entenc per que hem de portar el distintiu nacional quan amb una seqüència alfanumèrica per tots els vehicles de la UE ja n'hi hauria prou.

Qualsevol que hagi viatjat una mica sap que als vehicles no s'ha de portar cap distintiu que pugui donar una pista de qui és el propietari. Res de banderes. Res d'escuts de futbol. Res d'adhesius. Res de ninos. Res. Jo fins i tot(digueu-me paranoic) he esborrat el nom del concessionari on vaig comprar el cotxe del suport de la matrícula.

Aquests distintius només serveixen per que els quatre eixelebrats(que hi han a tot arreu) es dediquin a destrossar els cotxes d'aquells que pensen que son els seus "enemics". No se a vosaltres, però a mi no m'agradaria haver de pagar en forma de reparació, aquesta cortina de fum llençada certs polítics per amagar la seva incapacitat i la seva manca d'idees.

Ara, que si finalment s'acabés aprovant aquesta llei, i per culpa d'això algun penjat em ratllés el cotxe, la Conselleria d'Interior es faria càrrec de la factura de la reparació? Estic convençut de que no. I com que las asseguradores no cobreixen el vandalisme en assegurances a tercers, al final li tocaria pagar la broma al menda lerenda .

O sigui, que per mi ja es poden anar ficant el CAT pel CUL, i dedicar-se a a solucionar problemes enlloc de provocar-los, que per això els paguem. I molt be, per cert.
_

A falta d'idees...

2009-05-14T08:36:00.003+02:00

...futbol.
Ara, que si las idees sòn d'aquesta mena potser millor que només parlin de futbol.
_

Buitres

2009-05-13T09:28:00.000+02:00

Algo huele a podrido en la $GAE.
Y no es Antonio Vega.
_

Lapidario (XVII)

2009-05-12T09:07:00.003+02:00

"Aquí lo que pasa es que hay mucha gente y pocas personas"
Luís, sociólogo aficionado
_

Adaptació

2009-05-11T14:32:00.000+02:00

Es veu que la crisi ha arribat també al sector dels missatgers i alguns ja han començat a diversificar els seus serveis. O sigui, que si alguna vegada teniu qualsevol mena d'urgència ja sabeu a qui trucar.
_

Amén

2009-05-07T14:14:00.000+02:00

bX-q67vn2

2009-05-07T11:31:00.000+02:00

Es veu que per un fallu de Blogger no és possible deixar comentaris en aquest blog. Provaré de solucionar-ho el més aviat possible, però és veu que el problema afecta a més usuaris arreu del món.

De moment continuarem navegant a la deriva mentre ens haurem de conformar amb intuir la vostre presència.
_

The Breeders

2009-05-06T11:14:00.000+02:00

Una debilitat

_

Bienvenido al Mundo

2009-05-05T11:25:00.001+02:00

Olvidaos de los bet-sellers y de los libros mediáticos, tirad a la basura los libros de autoayuda, aparcad por un momento a los clásicos y leed cuanto antes "La Enciclopedia Universal Clismón" de Miguel Brieva. Es un cómic fascinante(¿tienes algo contra los cómics?), de una estética a medio camino entre el underground y los libros escolares de los años 50', que disecciona con una ironía digna de Oscar Wilde, las miserias de la sociedad occidental.

Evidentemente es imposible condensar aquí 140 páginas, pero os dejo una pequeña muestra para que os vayais haciendo una idea de por donde van los tiros.Adulto: Residuo que queda tras el desvanecimiento de un niño.

Basura: Todo lo que produce el ser humano, con el debido paso del Tiempo. Actualmente, ya es tan solo cuestión de minutos.
Conciencia: Esencial región del corazón y la mente humana, y rectora del comportamiento moral que, al ser ignorada, permite al individuo hacer lo que le viene en gana como le venga en gana sin dejar de sentirse por ello como la mejor de las personas.

Dinero: Lo que todos perseguimos sin desearlo. Cuando algo se llena de dinero, se vacía de contenido, y cuanto más vacío está de contenido, más dinero cabe en su interior.

Ellos: Los culpables de todo. Nosotros no fuimos los que empezamos.
Futuro: Escurridiza entelequia en nombre de la cual el hombre moderno hipoteca los sucesivos presentes de los que va disponiendo.

Gozar: Sentir que la actividad que se realiza es un fin en sí mismo.

Hijo: Lo menos que se puede decir que es una persona.
Moda: Exigencia de vestir o actuar idénticamente a los demás para ser más uno mismo.

Propiedades: Conjunto de objetos a los que uno acaba perteneciendo.

Salud: 1.-Estado de plenitud del organismo y la mente. 2.-Obsesión enfermiza por estar uno bien mientras todo lo demás está mal.
Vertedero: El lugar más inmundo del mundo. Curiosamente hay uno en cada ciudad.

Yanqui: Individuo que aúna a partes iguales una ingenuidad sobrenatural, un entusiasmo juvenil, cierta dosis de prepotencia y una marcada tendencia a llevar gorrita.
_

Cumbre franco-española

2009-04-29T11:52:00.000+02:00

Conclusiones finales
-Zp no habla francés (tampoco).
-Los políticos españoles dan pena.
-La Bruni y la Leti estaban divinas de la muerte (segun la prensa española).
-La prensa española es una puta mierda.

Curiosidad: Si tecleas "Letizia Bruni" en Google Imágenes te aparecen un montón de fotos de una pornostar.

Pánico

2009-04-28T12:30:00.001+02:00

En el principio era el Miedo, el Miedo estaba con Dios y el Miedo era Dios. Y el Miedo le dio conciencia al Hombre. Y le convirtió en su esclavo. Y el Hombre se hizo prisionero de sus propios miedos. Y vió el Miedo que aquello estaba bien.

Y el Miedo le dijo al Hombre: "Se generoso y comparte tus miedos con otros hombres, hacedlos crecer y someted toda decisión al Miedo". Y el Hombre lo hizo. Y el Miedo gobernó la Tierra. Y dió el Miedo por concluida su labor.

Los 70' fueron años de amenaza nuclear, invasión extraterrestre, y bomba demográfica. Los 80' fueron dominados de principio a fin por el VIH. En los 90' la cosa estuvo más repartida: la capa de ozono, el ébola, y el efecto 2000. Y el siglo XXI, de momento, nos ha traído el terrorismo islámico, el mal de las vacas locas, la gripe aviar y la actual gripe porcina.

Miedo, miedo y más miedo. Eso el lo que llevan vendiéndonos toda la vida, desde bien pequeñitos. Miedo como instrumento de manipulación. Miedo al coco, al hombre del saco, al castigo paterno, a quedarte ciego por tocarte, a los señores que regalan caramelos con droga,... A lo que sea con tal de controlarte.

Cuando llegas a adulto estás tan enganchado al Miedo, que necesitas ir aumentando día a día la dosis para poder sentir algo. Es el momento del Miedo a escala planetaria. Y nada como una buena pandemia para aterrorizar al personal. Contagio aleatorio. La lotería de la muerte. El Miedo personificado en los otros. Todos.

Y mientras la población mundial tiembla ante la última amenaza global, el consejo directivo de una multinacional farmaceútica se descojona al comprobar como, en plena crisis mundial, el valor de sus acciones se multiplica exponencialmente. El futuro es de los valientes.
_

La cullerada: Ja són aquí-ííííííííííííííí...

2009-04-27T19:42:00.001+02:00

La cullerada: Ja són aquí-ííííííííííííííí...
Doncs si es transmet pels porcs ho tenim ben magre, per que estem rodejats, ja,ja,ja....

Nota: Aquest arpó és producte de barrejar Facebook i Blogger. Si fas un comentari des del teu Facebook a una entrada del blog d'un amic el que fa Blogger és publicar una entrada al teu blog.

Quinzena fantàstica

2009-04-27T13:28:00.000+02:00

Als seguidors culés se'ns acumula la feina. Demà el Chelsea a la Champions, divendres el CSKA de Moscou a l'Eurolliga, dissabte el Madrid, diumenge, si tot va be, la final de bàsquet, dimecres següent la tornada a camp del Chelsea, diumenge el Villarreal a casa, i dimecres la final de copa amb l'Athlètic de Bilbao. Ufff!!!

Massa ansietat per tant sols 15 dies. Jo ja he fet acopi de cervesa, pizza, patates fregides, fruits secs, i crispetes, que això de l'esport em fa venir gana!
_

Coses per fer un Sant Jordi

2009-04-23T11:47:00.001+02:00

- Anar a un parc, plantar un llibre i escriure al pètals d'una rosa. En pilotes, es clar.
- Fer una lectura dramatitzada del no-llibre de Ana Rosa a un grup de Ñetas. Si cal, ballar hip-hop per cridar la seva atenció.
- Muntar una mani individual sota el lema: "Jo em baixo els llibres d'internet".
- Pixar-te al cubell de roses d'alguna gitana i provar de sortir viu.
- Passejar amb un contenidor de paper i demanar a la gent que recicli els llibres que ha comprat però que sap que mai llegirà.
- Atacar la parada de llibres de ERC al crit de: "Desperta ferro" i després, amb cara de flipat i un marcat accent gironí, demanar qui ha guanyat la guerra.
- Recomanar a la gent que tafaneja llibres que no llegeixi tant i que miri més la televisió.
- Abraçar-te a Rajoy i enganxar-li un moc a l'esquena. En pilotes, es clar.
_

No hunger

2009-04-22T13:04:00.002+02:00

Cartel inicial de la campaña NO Hunger que, inexplicablemente, acabó siendo descartado._

No m'agraden els dilluns

2009-04-20T10:59:00.000+02:00

Si hi ha una época del any que convida a fer el vermouth és aquesta. Res com seure a una terrassa ben orientada al sol (ara que encara es pot aguantar), demanar una cervesa ben fresqueta, i sense cap mena de pressa, gaudir del plaer de no fer res.

Llàstima que sigui dilluns, i el meu jefe no entengui las mevas necessitats. Estic pensant en denunciar-li per mobbing.
_

Logotomía (XV)

2009-04-17T14:30:00.002+02:00

Hace unos días se pasaron por casa los de Gas Natural para hacer la revisión anual de la instalación y despues de media hora de trastear me comunicaron (con todo el dolor de su corazón) que TODOS los tapones de los radiadores estaban picados(oxidados en lenguaje técnico) y que debía cambiarlos inmediatamente si no quería que acabasen picándose los radiadores también. ¡Y si se picaban los radiadores...!!!

Ante semejante disyuntiva, y tras sopesar concienzudamente los pros y los contras durante cinco décimas de segundo, decidí hacerles caso y cambiar los susodichos tapones. ¡Total por unos tapones! ¿Total? Total 170 euracos, solo en material (que curiosamente no cubre el seguro de mantenimiento). IVA incluído, eso sí.Unos días más tarde se presenta en mi casa el técnico, un tipo alto y delgado que me resultaba extrañamente familiar, para cambiar los taponcitos de marras. El tipo se puso a lo suyo y yo mientras tanto me preparé la comida, comí, fregué los platos, consulté el e-mail, escribí en el blog y no me hice una gayola porque el tipo estaba allí, porque tiempo tuve. Tres horas y media estuvo en casa.

Cuando ya me disponía a hacerme la gayola pasando de todo el tipo me llama y me dice que ha purgado todos los radiadores, ha cambiado los tapones y que además les ha puesto "tefloun" en las juntas. Iba a preguntarle si se refería al teflón de las sartenes cuando caí en la cuenta de que el tipo era clavadito-clavadito a Faemino. Jo,jo,jo...

Es que era mirarle e imaginármelo despotricando: "¿Saddtenes? ¿Saddtenees??? ¿Pero de qué me estás hablando??? ¡Paa-ya-sooo!!!! ¡Te-floun!!! ¿He dicho saddtenes? ¡Nouuu! ¡He dicho tefloun!!! ¡Te-floun!!! ¡Po-li-te-tra-flu-o-re-ti-le-no!!! ¡Pa tí, tefloun! ¡Paa-ya-sooo!!!! ¡Que eres un paa-ya-soo!!!" Así que como pude le pagué, sin atreverme a mirarle a la cara por miedo a descojonarme, y el tipo se fue por donde vino pero con 170 eurazos más en el bolsillo.

Como diría Gila: "Me habéis jodido el mes, pero ¿y lo que me he reído?"
_

Lapidario (XVI)

2009-04-15T11:33:00.004+02:00

"Cuando las vacas vienen mal dadas nunca vienen solas"
Sergio Sànchez, futbolista leído y escribido
_

El día del paíno

2009-04-14T14:33:00.000+02:00

Ayer, como manda la tradición, me levanté temprano y me pasé por una pastelería para cumplir con mi deber anual como paíno.

Despues de zamparnos la mona (la de pascua, no ésta), y supongo que para darme tiempo a bajar la otra mona antes de coger el coche, el padre de la criatura me puso el devedé de El Paíno I. Y un ginlemon (a falta de tónica...).

¡Y aún querían que me quedase a cenar! No sé, no sé, me huele que me quieren colocar el cachorrillo algún día. Por si acaso ya estoy preparando una lista de excusas creíbles, tipo "Lo siento, pero tengo ingresado al hamster con un ataque de hemorroides". Se aceptan sugerencias.
_

Vies, trekking i teca

2009-04-13T01:30:00.001+02:00

Amb una setmana de retard però es que aquests dies he estat molt liat

Ja feia temps que teniem pendent una sortida a la muntanya. Massa temps. Tant que al començament la idea era fer una travessa d'un parell de dias a la neu, però com que es va anar aplaçant i aplaçant ens vam tobar que ja feia massa calor icomençava a haver- hi risc d'allaus. Així que vam haver de canviar de plans.

Algú va plantejar fer una sortida en bici, però no tothom en tenia. L'Emili ens va voler vendre la moto d'una via ferrata facilíssima, però alguns vam pensar que potser 68 metres de pont nepalí sòn masses metres pel nostre vertígen. Posats a jugar-nos el físic jo vaig proposar un nou esport d'aventura: boletaires nudistes. Incomprensiblement la gent ho va trobar massa arriscat

Al final ens vam decidir per una cosa senzilleta, un combinat d'escalada a Moià i un trekking a Sant Quirze de Safaja, si els temps ho permetia. I els temps es va portar. Tot i que la previsió era de pluja i de que a la sortida de Barna ens vam trobar una boira acollonant, ens va fer un dia de primavera radiant.

Com que ja estàvem de vacances, vam quedar per esmorçar a Moià a las 8'30h. i que cadascú arribaria pel seu compte. Jo, amb la inestimable ajuda de Google Maps, em vaig perdre i vaig acabar protagonitzant un rallie individual pel Vallès Oriental per poder arribar a las 9'15h. Evidentment vaig arribar l'últim.

Una vegada ben esmorçats vam enfilar cap a la zona d'escalada per una pista on hi havia un rétol que prohibia collir pinyes, cosa que tindria molt de mérit per que per allà només n'hi han alzines(?). La pista pasa al costat d'un camp de golf(quina ràbia foten aquesta gentussa del golf, si per mi fos els hi ficaria las bolas pel cul lligades amb un cordill com si fossin bolas xinesas, per que gaudissin de veritat del plaer de....) i d'una queseria i després d'un parell de kilòmetres arribes a la zona d'aparcament.Definició: L'escalada és un esport on els hominids desenvolupats fan una regresió evolutiva per pujar una paret més o menys vertical a l'estil d'un mico qualsevol. Això si, equipats amb un material que cap mico del mòn podria pagar-se de la seva butxaca tret de la mona Xita.
Potser va ser per culpa d'aquests prejudicis, o per que el dia abans havia sortit de farra i havia dormit només 3 horas, la veritat es que no vaig tenir collons de fer cap via sencera i em vaig limitar a asegurar a la penya mentre veia com els novatus grinpaven com si ho haguessin fet tota la vida.

Recomanació: a la motxilla d'un bon escalador no hi pot faltar un rotllo de paper higiènic. Si no corres el risc d'haver-te de netejar el cul amb fulles(en aquest cas alzines, Uauh!) o de haver de perseguir marmotes per deixar-lis el llom ratllat(amb el risc de que algun naturalista despistat las vulgui catalogar com a nova espècie)Una vegada vam acabar de fer el mico, ens vam apropar a St. Quirze de Safaja, on després d'un esgotador trekking(jo,jo,..) per visitar la Balma de l'Espluga ens vam fotre una bona atipada. Això si que és una bona forma de desconectar de la feina i començar be las vacances.
-

Novelas de amor

2009-04-12T12:50:00.003+02:00

El enterarme de que Corín Tellado ha vendido más de 400 millones de novelas de amor en todo el mundo me ha obligado a replantearme seriamente ciertos conceptos que hasta ahora creía conocer como literatura, novela y amor.

Voy a reflexionar un rato, que me estoy cagando.
_

Jesus debe morir

2009-04-09T09:41:00.001+02:00

¿Qué pasaría si Terminator decidiese salvar al Salvador?
_

Revel.lació

2009-04-08T20:11:00.006+02:00

No gaires vegades un experimenta el plaer de contemplar l'obra un artista que et transporta a un altre nivell. Avui m'ha passat exactament això amb la retrospectiva que el Caixafòrum fa del bosnià Mersad Berber.

La veritat és que he sortit d'allà al.lucinat. Deixant de banda que és un dibuixant extraordinari i que te un domini de la tècnica pictòrica insultant, las seves creacions, amb diversos nivells de lectura, inviten a una contemplació sense presses, a provar de trobar tot el que porten a dintre.
La seva obra és una constant referència a l'història de la pintura europea, des la iconografia religiosa, passant pel modernisme , fins a la reinterpretació dels clàssics, com Velázquez o Ingres. Us recomano especialment el quadre del Conde Duque de Olivares. Jo vaig quedar impactat.

Els seus quadres sòn una mena d'ensomiacions on, sobre un fons de papers engantxats, es repeteixen delicades figures femenines en contraposició a uns homes molt més terrenals, i un cavalls plens de força que representen els horrors de la guerra dels Balcans.
Una visita obligada per tots els amants de la bona pintura. I ja que esteu allà, i si us agrada l'arquitectura, no deixeu passar l'oportunitat de veure l'expo de Richard Rogers. Val molt la pena.
_

Sinsentido

2009-04-08T00:22:00.002+02:00

Iba circulando en bici por Hospi y de repente me topé con la obra de un urbanista borracho.
-

Lapidario (XV)

2009-04-03T00:59:00.002+02:00

"¿Qué fue antes, el tonto o la tontería?"
Un listo
_

Jewish T-shirt's

2009-03-31T11:18:00.000+02:00

Sembla la tendència d'aquesta temporada primavera-estiu vindrà marcada por las samarretes en colors militars amb el contrapunt d'alguna frase enginyosa.

Així que he posat a treballar dia i nit als xinesos de la la tripulació i en qüestió d'una setmana he llançat la meva pròpia marca de samarretes "Auschwitz Experience". Unes samarretas que de ben segur faran las delícies dels victim's family (no volia dir fashion victim's, no) israelians.Ah, i ja estem treballant en la nova línia infantil!

Pels que no domineu l'anglés a las samarretas es pot llegir lemas com: "Jo vaig agregar a Hitler al Faceebook", "Un jueu hi cap en un cendrer", "Sabó de Treblinka" o "El Dr. Menguele va experimentar amb el meu fetus". Potser no fan gaire gràcia, però a mi tampoc em fan molta gràcia las sevas.

Comandes al web: www.sionist-moderfoker.com
_

hORARIO DE vERANO

2009-03-30T15:37:00.002+02:00

Como cada año por estas fechas nuestros gobernantes se empeñan en trastocar nuestros hábitos de sueño con el puñetero cambio de horario. No se me ocurre añadir nada que añadir a lo ya expresado otros años excepto: ¡DEJAD DE TOCARNOS LOS COJONES CON EL PUTO CAMBIO HORARIO!!! ¡QUE NO SIRVE PARA NADA!!!! ¡ZUMBAOS!!!!
_

Logotomía (XIV)

2009-03-28T22:10:00.003+01:00

Puede que la cuestión que planteo pueda parecer extraña, pero desde que yo recuerde siempre me ha sorprendido que la zanahoria sea más anaranjada que la naranja. Vale, ya se que pude parecer una estupidez, pero siendo así ¿por qué el color naranja se llama naranja y no color zanahoria?

No es que haya vivido obsesionado con el tema, pero reconozco que cada vez que veía una zanahoría no dejaba de sorprenderme esa aparente contradicción. Y mira por donde hace unos días he encontrado una respuesta medianamente coherente al "enigma". Sorprendente, eso sí, pero cuando menos verosímil.

Resulta que la zanahoria originalmente era de color púrpura o amarillenta hasta que, en el S XVI, los agricultores holandeses, en un arranque de patriotismo, la modificaron genéticamente para obtener una zanahoria del color de la casa de Orange, que como su nombre indica, era el naranja.

Y curiosamente, esta es la causa por la que hoy en día una operadora francesa de telefonía movil no ha tenido que llamarse Zanahoria Móvil. Nombre que muy probablemente le hubiese abocado a un seguro fracaso.
_

Psicodèlia low-fi

2009-03-23T21:25:00.003+01:00

Darrerament las sirenes acompanyen els meus sommnis amb la música de The Brianjonestown Massacre. Si continuen així acabaré sucumbint als seus encants.

_

Repressió

2009-03-22T09:15:00.001+01:00

Un govern amb un cos policial que reprimeix una manifestació carregant contra estudiants, periodistes i famílies, és un govern democràtic?

Es que el seu cap, quan anava de comunista, va rebre lliçons de democràcia del mateix Stalin? Això explicaria la seva deria per solucionar qualsevol conflicte a hòsties i/o amb multes!

I per cert algú s'ha fixat que els Gossos, quan esbatussen al personal ho fan en perfecte castellà? No havíem quedat que la primera hòstia havia de ser en català?
_

Errores

2009-03-21T09:45:00.000+01:00

Al ver la reciente campaña antiabortista de la iglesia católica me ha sorprendido que nadie haya caído en la cuenta de que contiene en un pequeño error de concepto. Que yo sepa, ninguna mujer en este país ha abortado 8 meses despues del parto, más que nada porque sería acusada de asesinato, y porque además es biológicamente imposible.Así que si me lo permiten(y si no también) me atrevería a sugerirles una pequeña modificación para que el cartel fuese un poco más acorde con la realidad. Reconozco que no es tan impactante, pero así nos evitamos extrañas imágenes mentales de cacerías de niños.Ahora, que si lo que pretendían con esta campaña era poner especial énfasis en los derechos de los niños ya nacidos quizás deberían haber optado por un mensaje como éste.Claro que si lo que pretende la iglesia católica es llenar el mundo de niños no deseados o condenados a vivir en la pobreza en nombre de sus creencias entonces les emplazo a que sea la propia iglesia la que se haga cargo de esos niños, que recursos no le falta.Es irónico que la curia romana pretenda, a estas alturas de la Historia, erigirse en defensores de la vida. Unos señores que surante la segunda mitad del S XX no han dudado en bendecir a los dictadores más sanguinarios del mundo occidental: Hitler, Pinochet, Videla, Franco,... ¡Anda y que les den por donde amargan los pepinos!*

* Por si alguien no sabe por donde amargan los pepinos: los pepinos amargan por el culo.
_

Símptomes

2009-03-18T14:42:00.000+01:00

Porto ja uns quants dies amb uns símptomes ben curiosos:

- Tinc el cap més inflat que una pilota de Nivea

- Porto el pit més carregat que la Pamela Anderson

- Em sento mès flegmàtic que el duc de Windsor.

- Estic estudiant la possibilitat de muntar una granja de pollastres.

- Sense saber ben be com m'he trobat jugant amb Blandi-Blup

- Gasto més en paper higiènic que l'amo del gos de Scottex.

- A força de mocar-me tinc el nas tant vermell que estic pensant en oferir-me a fer-li las substitucions a Rudolf

- Ja no he de forçar la veu per dir allò de: "Luke, soy tu padre"

- Ara ja se com es un dia a la vida de Pete Doherty

No tinc clar si el que estic patint és una grip o una al.lèrgia, però el que tinc molt clar es que treballar al bell mig d'un despatx en obres, tot ple de pols, amb corrents d'aire, i olors químiques varies, no m'està ajudant gaire.
_

Virtuosos i apassionats

2009-03-16T21:14:00.001+01:00

Encara no m'he recuperat de l'experiència viscuda ahir a la nit al Palau de la Música. I és que, encara que fa un munt d'anys que soc seguidor de la música de Nyman, mai havia tingut l'oportunitat de veure'l en directe. I ja se sap que la música, per gaudir-la plenament s'ha de sentir en viu, per que las gravacions no sòn més que música en diferit.

Be, per si algú no coneix encara la seva obra(em refereixo a l'OBRA, no a la merda de b.s.o. de "El piano") dir que Michael Nyman és actualment el més gran compositor de música minimalista. Un autèmtic mestre de la música contemporània.

Al Palau es va presentar amb la formació típica de la Nyman Band i amb la soprano Marie Angel. La primera part del concert es va centrar al seu album recopilatori "Mozart 252". Allò va ser tot un desplegament de virtuosisme i passió per part d'uns músics que interpretan las partituras com si fossin rockers. Era alucinant veure com la noia que tocava la viola literalment flotava sobre la seva cadira, uf!!!!
La segona part estava dedicada al disc "I Sonetti Lussuriosi", basat en un conjunt de poemas italians del S XVI de contingut sexualment explícit. De fet hi han peces que es titulan "Folla'm amor meu", o "Fica'm el teu dit al cul", títols que semblen més propis d'un raper xungo que no pas del que coneixem com a "música culta".

Aqui el nivell va baixar considerablement en un parell de peces en las que la cantant i la música no lligaven no con cola. Fins i tot els músics semblaven avorrir-se. Tot i això l'espectacle es va mantenir gràcies a la increible veu de Marie Angel i a la seva actitud provocativa a l'escenari. Era alucinant veure com canviava de registre per interpretar fins a tres veus diferents mentre s'insinuava lascivament al públic.

Per sort la resta del repertori està molt per sobre d'aquests dos temas i la banda va recuperar el nivell de la primera part del concert per finalitzar el concert ambun crescendo fantàstic.

Als bisos, un sol de Marie Angel acompanyada únicament de Nyman, la b.s.o. de "Wonderland" interpretada al piano per Nyman(aquí he de reconeixer que em vaig emocionar) i finalment la formació al complet per rematar amb una versió furibunda de "In Re Don Giovani" amb Marie Angel fent servir la seva veu com si fos un instrument més de vent. Vaig arribar a casa tant excitat que fins i tot em va costar agafar la son.
_

Diálogo de besugos (I)

2009-03-12T14:04:00.001+01:00

Hora: 14:42 horas.
Lugar: Oficina de trabajo.
Actividad: Entrega frenética
Plazo límite: 15:00h.

Compañero: ¡Que camiseta más chula! ¿Qué es lo que pone...? ¿Muerte?
Yo: (Sorprendido por la pregunta) ¡Ah, esto? No, es el logo de la camiseta.
Compañero: (Insistiendo)¡Coño, pensaba que era aquello que pone en los crucifijos!
Yo: (Alucinando)No sé de que marca serán los crucifijos en tu casa, pero en la mía son todos de la marca I.N.R.I.
_

Legítima defensa

2009-03-12T09:24:00.000+01:00

Arpò modificat el 12/03/09Que a la classe política del nostre país els importa una merda tot allò que no siguin els seus interessos partidistes és una cosa que ja no ens hauria de sorprendre. Però com que la seva misèria moral no coneix límits, avui s'han tornat a superar a ells mateixos amb motiu del cinqué aniversari dels atemptats del 11-M.

Confio no haver-me de trobar mai en un tràngol com aquest, per que si alguna vegada em toca el paper de familiar de víctima d'un atemptat o d'un accident, i se m'apropa un polític amb cara de pena a fer-se la foto, amb l'excusa d'expressar-me el seu condol, juro per tots els dimonis dels mars que li clavaré tal pallissa que mai més gossarà posar-se davant d'una càmara.

Total, si em denuncia sempre puc al.legar legítima defensa.Tot el que vaig escriure ahir ho vaig fer abans d'assabentar-me de que Maleni i Gallardón van fer fora del monument als familiars de las víctimes per poder fer-se las fotos sense que ningú els destorbés.

Per tant, rectifico las meves paraules i canvio l'expressió clavar una pallissa per la molts més adient a aquesta mena de personatges penjar dels seus propis budells.

Polítics, esteu avisats!.
_

Domini

2009-03-03T11:51:00.000+01:00

Un país com el nostre, tant donat a cagar-la en tot el que sigui vendre'ns de cara a l'exterior, no podia deixar passar l'ocasió de ficar la pota ben ficada a l'hora d'escollir domini a internet.

Mira que es va haver de lluitar amb l'oposició d'un estat capficat en minimitzar la presència del català a la xarxa... Mira que va costar convèncer als organismes internacionals de la necessitat d'un domini propi... I quan, per fi, arriba el moment d'escollir las 3 ansiades lletres que ens havien d'identificar com a país al món virtual van i trien CAT!!!.

CAT com el logo d'una coneguda multinacional de maquinaria pesadaD'això s'en diu tenir domini. Pel collons!!!
_

Adios, Pepe

2009-03-01T20:21:00.002+01:00

La gente como tú nunca muere.
_

Lapidario (XIV)

2009-02-25T00:36:00.005+01:00

"Yo no sé la cantidad de gente que habré colocado"
Carlos Fabra y un camello de mi barrio
_

I amb la primavera...

2009-02-22T21:36:00.000+01:00

...arriba el PS09'

_

La primavera...

2009-02-20T21:05:00.002+01:00

...està arribant.
_

Ya están aquíiii.....

2009-02-19T19:25:00.001+01:00

Mundo viejuno. Algo pasa con el mobbing

Markèting

2009-02-17T12:07:00.000+01:00

El jove publicista arriba tard a la reunió on ha de presentar la seva primera campanya publicitària. El seu client és l'amo d'una petita tenda de mobles de qualitat, diguem-ne popular, per no dir de mobles lletjos a parir.

Potser és per això que, tot i que s'hi ha esforçat, encara no se li ha acudit cap bona idea. El pressupost és tant petit i el producte a vendre tant horrorós que el seu cervell, altres vegades tan creatiu, sembla que aquesta vegada s'hi negui a malbaratar el seu enginy amb una campanya com aquesta. De fet, està provant d'aprofitar el viatge en taxi per trobar una idea de darrera hora que pugui vendre al client. Però res, el seu cervell està totalment bloquejat i s'hi nega a col.laborar.

Arriba a la tenda i es troba a l'amo provant de vendre un espantós sofà negre i vermell a una parella jove: "Bon dia, senyor Bari. Soc en C., de l'agència de publicitat Professor Shorofsky." "Passi, passi al meu despatx. De seguida estic amb vostè" Mentre es dirigeix cap el fons de la tenda-magatzem sent com l'home fa servir totes las seves habilitats de venedor per desfer-se d'aquell atemptat al bon gust: "Sòn uns colors molt moderns. De fet aquest model està tenint molta sortida...".

Entra a la garita-despatx i seu en una cadira vella. Nota que te las mans suades. Si no se li acut res ràpidament perdrà el seu primer compte i potser la feina. No li resta gaire temps. Haurà d'improvisar alguna cosa ràpidament per que el senyor Bari ja s'està acomiadant de la jove parella.

Ara ja no li suen només las mans. Ara tot ell és una bassa de suor. Tant és així, que quan el client entra al despatx i el veu tant acalorat li proposa anar al bar del costat a prendre "algu fresquet" mentre ell li explica els detalls de la campanya.

Seuen a la barra i demanen dues cerveses. "Buenu, quina és aquesta idea que ha de doblar las meves vendes?" El jove publicista aixeca el cap i la seva mirada topa amb una enorme pantalla de plasma on es veu la presa de possessió del nou president dels Estat Units. En aquell instant una llum s'encén al seu cervell.

" Senyor Bari, Que el semblaria que el president del país més poderós del món anunciés els seus productes?" "Home, no se...", diu estranyat el modest empresari, "No crec que jo tingui prous diners per pagar a aquest senyor...". "No caldrà pagar res", respon eufòric el jove publicista, "Enlloc del personatge de carn i os farem servir una caricatura. Una mena de superheroi amb la cara d'Obama"

El client, que és la primera vegada que treballa amb una agencia de publicitat, pregunta entusiasmat: "I quin seria el lema de la campanya???" En aquell instant el jove publicista, fent gala d'uns reflexos no gaire envejables, deixa anar el que suposarà el fi de la seva relació contractual amb la prestigiosa agència de publicitat Professor Shorofsky.
_

¡Ah, el amor!

2009-02-14T12:47:00.000+01:00

Tantos años, tantos momentos, tantas citas, tantas sorpresas, tantas conversaciones, tantas alegrías, tantas ilusiones, tantas noticias, tantas noches, tantas priomaveras, tantos sueños, tantas teorías, tantos planes, tantos buenos ratos, tanto tiempo juntos,...

Tanta verborrea para apelar a mis sentimientos me parece del todo patético. Especialmente viniendo de alguien que en los más de 10 años que duró nuestra relación nunca tuvo conmigo un gesto amable, jamás me dió una prueba palpable de su amor...

Y ahora, que hace más cinco meses de nuestra ruptura, aparece de nuevo en mi vida diciéndome lo maravillosa que fue nuestra relación y lo felices que fuimos juntos... ¿A quién pretende engañar?
Lo nuestro se rompió porque yo me sentía estafado. Nunca tuvo un detalle conmigo. Ni tan siquiera cuando le pedí ayuda se dignó a echarme una mano. Tanto era así que al final pensé que lo único que le interesaba de mí era mi dinero.

Un día, por casualidad, conocí a otra, que sin apenas saber nada de mí, me ofreció mucho más de lo que nadie me había dado antes. Así que, cansado de aguantar tanto maltrato, decidí cortar por lo sano y le dije que lo nuestro se había acabado y que no quería volver a saber nada de ella. Que me olvidase... Pero ella se sintió despechada, porque no es de las que admite una ruptura fácilmente, y se empeñó en hacérmelo pagar.

Desde hace meses me está reclamando un dinero por romper un supuesto compromiso de fidelidad que solo existe en su imaginación. La cantidad es ridícula, 13 euros, pero desde el principio me he negado en redondo a acceder a sus pretensiones económicas. ¡Esa arpía no va a ver ni un solo céntimo mío nunca más!

Así que como felicitación de San Valentín he recibido esta nota en la que me amenaza con emprender acciones legales si no satisfago sus pretensiones económicas. Incluso insinúa la posibilidad de incluir mi nombre en una lista de impagados.
Pues como diría realmente Redd Buttler en "Lo que el viento se llevó" si la censura no hubiese metido la tijera: "Francamente querida, eso me importa una mierda".
_

De cómicos y pardillos

2009-02-12T21:28:00.000+01:00

A estas alturas de la película quien más y quien menos ya conoce la existencia de una guerra abierta entre Intereconomía y La Sexta por el famoso vídeo de El Gran Wyoming. De todas maneras, por si alguien todavía no se ha enterado de la polémica, ahí va un pequeño resumen.

El equipo del programa de La Sexta, El Intermedio, graba un falso vídeo casero en el que aparece El Gran Wyoming abroncando a una supuesta becaria. El vídeo es enviado a Intereconomía donde inmediatamente arremeten contra Wyoming llamándole de todo menos bonito. Al día siguiente el propio Wyoming descubre el montaje en su programa y a partir de aquí unos y otros se dedican a insultarse públicamente como seguramente ya debían hacer antes en privado. Punto final.

Vaya por delante que a la tripulación del Pequod estas guerras sectarias nos la traen bastante al pairo. Unos y otros se deben a aquellos que les pagan y éstos a su vez a los partidos políticos que dirigen sus empresas. Por lo tanto, allá se las compongan

Pero, guerras aparte, hay un matiz en esta historia que si que nos parece digno de mención. Y es que Wyoming no es un periodista, sino un cómico. Y como cómico está en su perfecto derecho de montar todos los videos falsos que le apetezca. Y si alguien decide elevarlo a la categoría de noticia ése será su problema.

En cambio la gente de Intereconomía se presentan a sí mismos, como periodistas "serios y libres" , frente a lo que ellos denominan la "prensa cautiva". Por eso llama la atención que estos pardillos den como bueno un vídeo que se ve de lejos que es más falso que un euro de madera.

Claro que no es la primera vez que a estos profesionales de la información les cuelan un gol. Estos "periodistas" son los mismos que se creyeron a pies juntillas que en Irak había armas de destrucción masiva o que E.T.A., el PSOE, y los servicios secretos de España y Marruecos habían colaborado para organizar los atentados del 11-M(y probabalemente lo sigan creyendo).

Vistos con la distancia que me permite el catalejo no acierto a distinguir cual es su problema. Si es que son unos pardillos con unas tragaderas dignas de un espectador de Cuarto Milenio, o unos simples voceros al servicio de su amo. Lo que está muy claro es lo que no son: periodistas. Porque para serlo, como mínimo, deberían contrastar sus fuentes antes de difundir ciertas noticias.

Quizás lo que deberían hacer estos señores llenos de "libertades" y "digitales" es dedicarse directamente a la comedia como hace Wyoming. Así provocarían risas en lugar de crispación y además se evitarían el bochorno de quedar con el culo al aire cada dos por tres(seis).
_

Lapidario (XIII)

2009-02-11T01:13:00.002+01:00

"En este país usted es una mierda"
Pintada a la puerta de una oficina del INEM

L'home més despistat del món (IV)

2009-02-09T11:15:00.000+01:00

Editat 09/02/09
L'home més despistat del món va haver de racionar tota una setmana el paper higiènic per que se l'havia descuidat a la caixa del supermercat, evidentment després d'haver-ho pagat. Mentrestant algú s'estava netejant el cul a la seva salut.

L'home més despistat del món va descarregar la compra setmanal al pàrking de casa i es va descuidar la meitat de la compra al costat del cotxe. Per sort no estava gaire a la vista i dues hores després la va recuperar.

L'home més despistat del món aquesta setmana ha hagut de demanar a un company de feina que tornés a fer els pronóstics de la quiniela de l'empresa per que no trobava l'esborrany. En arribar a casa s'ha adonat de que l'havia tornat a perdre.

L'home més despistat del món ahir va perdre el ticket del pàrking. Per sort, gràcies a las noves tecnologies, i després d'omplir un formulari amb las seves dades i las del vehicle, va poder treure el cotxe pagant només el temps d'estada.
_

El e-mail de la semana

2009-02-06T14:34:00.000+01:00

Cuando ayer M. me envió un correo con esta foto acompañada del siguiente texto: CLINICA SHU-BUN DE DONACION DE ESPERMA (PEKIN) (AH!!! TE HACEN UN "TRABAJITO" Y ENCIMA TE PAGAN) VIVA EL PARAISO COMUNISTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!! pensé: esto es lo más parecido que he oído a una genialidad mía(mal me esté decirlo) a la que llevo años dándole vueltas ¡Las pajas por el seguro!.

Claro que tal y como funciona la Seguridad Social, un servicio tan atractivo como éste, muy probablemente acabaría siendo un absoluto fracaso:
- Hola, que quería pedir un volante para una masturbación asistida
- Espere un momento que lo mire... Pues le voy a tener que dar número para julio
- ¿Para julio? ¡Pero es que es una urgencia!
- ¿Y qué quiere que yo le haga? Es un servicio con mucha demanda
- ¡Es que yo hasta julio no puedo esperar!
- ¡Hombre, si le corre tanta prisa siempre puede ir a la privada!
- ¡Joder, pa eso me voy de putas! ¡Qué además me suben la moral diciéndome que he estado como un tigre y la copa está incluida!

Por cierto, una aclaración por si algún despistado se ha tragado el cuento del e-mail de la clínica china. Ya podéis anular los billetes para ir de vacaciones a China porque la imagen, en realidad, es de una peli porno japonesa.

Es lo que tiene ser poseedor de una vasta cultura enciclopédica y de una mula que no para ni pa comer. Sayonara, babies!
_

El món oníric de Gilbert Garcin

2009-02-04T21:48:00.000+01:00

La trajectòria artística de Gilbert Garcin és com a mínim curiosa. Aquest senyor va treballar tota la vida a la seva tenda a Marseille. Sempre s'havia interessat per la pintura i la literatura, però mai havia sentir la necessitat d'expressar-se com artista. Fins que va arribar el moment de jubilar-se i tancar el negoci.En aquest moment en que la majoria de la gent es dedica a mirar obres o a jugar a la petanca, Mr. Garcin va decidir fer-se fotògraf. I tot i que mai havia anat més enllà de fer las típiques fotos de família, es va llençar de cap a la seva nova passió.El resultat és una obra de factura clàssica, amb influències tan dispars com Magritte o Man Ray i amb un sentit de l'humor molt proper a Jacques Tati. Son fotografies de un magnífic blanc i negre, on el propi Gilbert Garcin, a vegades acompanyat de la seva dona, es converteix en protagonista d'escenes oníriques plenes de simbologies.I sobretot son imatges emotives, d'una tendresa difícil d'explicar, que parlen del sentit de la vida i dels eterns conflictes del ésser humà. Imprescindible.
_

Hard sun

2009-02-02T21:57:00.002+01:00

Vaig descobrir per casualitat aquesta banda sonora composada pel Eddie Vedder i m'agradat tant que ara tinc ganes de veure la película. Però tot i que l'ha dirigida el Sean Penn, veient el trailer em penso que no m'agradarà... Ja veurem.

_

Logotomía (XI)

2009-02-02T12:12:00.000+01:00

Pel si algú no ho pilla, una pista
_

Toma el dinero y...

2009-01-30T22:05:00.000+01:00

Crisis, ejecutivos con contratos blindados, rescates empresariales, aumento de los niveles de pobreza, inflacción falseada, soldados en "labores humanitarias" en lejanos países, gobiernos pacifistas que venden armas, estafadores impunes, oposición del siglo pasado, desaparición de la izquierda, cortinas de humo, leyes con afán recaudatorio, pérdida de poder adquisitivo, empresas que cierran dando beneficios, despidos express, inmigrantes sin derechos, agentes de la ley que torturan en las comisarías, récord mundial en consumo de cocaina, sindicatos vendidos al capital, jueces huelguistas, monarcas vividores, consumidores indefensos, intoxicación informativa, intoxicación alimenticia, sanidad colapsada, sistema educativo decadente,... ¿A que podríamos aplicar esta linda tonada a nuestra realidad simplemente cambiando unos cuantos nombres?
_

Caigut del cel

2009-01-30T11:25:00.001+01:00

Qualsevol cinèfil sap que si tens alguna mena de problema amb la màfia pots despertar-te amb el cap d'un cavall al llit, o que si vas passejant pel bosc pots trobar-te una orella humana tallada, o inclòs que al bel mig d'un incendi et pot caure del cel el cadàver d'un submarinista. Aquestes son situacions que, normalment, només passen a las películes. Normalment. Per que ahir, encara que pugui semblar increïble, vaig ser el protagonista involuntari d'una barreja d'aquestes tres situacions.

Estava a la feina i vaig aprofitar un descans per sortir a prendre l'aire a l'escala d'emergència. Estava xerrant tranquil.lament amb D. quan, de sobte, vam veure alguna cosa que queia del cel i xocava amb el terra amb un soroll sec, com d'ossos trencats. Allò va impactar amb contundència al mig d'un tram d'escala i va anar a parar un parell d'esgraons més enllà.

D. i jo vam quedar parats mirant allò que semblava un cor i vam aixecar la vista al cel. De seguida vam deduir que devia haver estat una gavina que l'havia deixat caure en ple vol. Em vaig apropar amb certa precaució, per si a la gavina decidia recuperar el seu àpat, i vaig descobrir que allò que en principi m'havia semblat un cor en realitat era un cap de conill pelat. Aggghhh!!! Quin mal rotllo!!!A dia d'avui encara no tinc clar com interpretar-ho: si com una mena d'advertència de l'empresa per que deixem de sortir a fumar, com una invitació per entrar al món oníric de David Lynch, o simplement com una d'aquelles coses extraordinàries que de vegades passen i trenquen la monotonia de las nostres vides.
_

Bye, bye, Barcelona

2009-01-28T14:55:00.000+01:00

La gent del Bread&Butter fa uns anys van deixar Berlin per portar el seu muntatge mega-fashion a Barcelona i només per això, ens vam pensar que ja ens havíem convertit en la capital mundial de la moda. Aleluya!!!!

Però aquest any el somni s'acabat. Sembla que ja no sòm cap novetat pels modernikis europeus(segurament els hi ha ofert millors condicions) i el circ dels super-cool ha retornat a Berlin deixant-nos orfans de modernitat. Aiii!!!!

Per tractar d'omplir aquest buit las nostres autoritats ara volen muntar alguna cosa similar, però amb segell de catalanitat. Ufff, quina por!!! Coneixent els precedents voldran muntar alguna cosa moderna, molt nostre, però a la vegada amb projecció internacional. Segur que a algú ja se li han acudit noms tipus Pa&Mantega o Pa&Tomàquet...

Des d'aquí els recomano que no malgastin el seu temps i els nostres calers, per que no val la pena. Primer, per que aquests noms poden confondre al clients de Pans&Company. I segon, i més important, per que per muntar un sarao d'aquesta mena primer cal tenir alguna cosa per ensenyar, i desgraciadament la moda catalana no passa de ser Custo (Dalmau, no Molinero) i quatre gats mès. I això no dona per una pasarel.la internacional, com a molt pe una desfilada de barri.
_

Lapidario (XII)

2009-01-26T09:00:00.000+01:00

"Yo soy yo y mis prejuicios"
Yo mismo, mismamente.

_

pER FÍ ÉS DIVENDRES

2009-01-23T22:18:00.001+01:00

i COM DIRÍA POCHOLO: FIESTAAAAAAAA!!!!!!!
_

Discriminació positiva

2009-01-20T16:26:00.003+01:00

Amb qui ha empatat aquest paio per que tothom estigui convençut de que serà un bon líder mundial? Tan necessitats estem de il.lusions com per dipositar tantes esperances en un president dels U.S.A. tant sols per que és negre?
_

Dilluns festa planetaria

2009-01-16T09:58:00.004+01:00

Aquest dilluns a mitjanit està convocada una macrofesta planetària per cel.lebrar que el idiota de George W. Bush no tornarà a ser mai més president dels USA. Ha estat batejada amb un nom tant entenedor com Bush Bye Bye Party i tothom està convidat a participar.

En aquest web es pot consultar las festes que s'han organitzat arreu de tot el món i, fins i tot, es pot trobar el material necessari per muntar-te la teva pròpia festa amb els teus amics.

Ja tenim una bona excusa per sortir de farra un dilluns a la nit.
_

Cenizo

2009-01-15T17:07:00.004+01:00

Del protagonista de la muy celebrada "Trata de arrancarlo" y de la no menos brillante "Ostia, la oveja" nos llega ahora "Dis is not normal atol", una disparatada carrera que parece inspirada en los dibujos animados del Coyote y el Correcaminos.

El argumento básicamente es el de siempre: Carlos Sainz comienza la carrera, coge ventaja y, cuando parece que va a ganar fácilmente, sufre algún percance ridículo que le arrebata la victoria.

Yo pa mí que únicamente le invitan a los rallyes pa reirse de él.
_

Brown

2009-01-13T09:16:00.005+01:00

Avui al obrir el correu m'he trobat aquesta sorprenent oferta de treball.

¡Buenos días!
Me llamo Steven Brown. Soy el coordinador de recursos humanos de la gran empresa internacional West Union Group.
Nuestra empresa se dedica a la consultoría, el registro de las empresas, la apertura de las cuentas bancarias en Europa y los inmuebles.
Además de esto hay todavía una multitud de direcciones, en que hemos avanzado. Ahora nos hacen falta los managers regionales en España. Disponemos de 18 puestos de trabajo.
Las condiciones del trabajo:
- el empleo parcial
- el sueldo estable (es muy considerable durante la crisis mundial)
- el horario flexible
- el crecimiento de carrera
- la enseñanza.
El sueldo mínimo será 2000 euros al mes.
Si Usted está interesado en la cooperación con nuestra empresa - envienos su currículum vitae al E-mail West.UnionGroup21@gmail.com
*¡Atención! La proposición solamente para los residentes de España con el derecho del trabajo en España.
Con los mejores votos
Steven Brown
coordinador de recursos humanos
West Union Group

Aquesta gent t'ofereix cobrar 2000€/mes a canvi de que obris diferents comptes bancaris, on ells faran regularment uns ingressos, i després tu hauràs de traspassar aquests diners a altres comptes de la "companyia". Tot molt legal, ehhh!!!!

Si es donés l'hipotètic cas de que tinguessis alguna mena de problema amb la justícia del teu país només cal que sàpigues que la traducció del nom del "coordinador de recursos humanos" (Steven Brown) al mallorquí és la clau de tot: Es teu marró.
_

Perigeo

2009-01-10T16:45:00.000+01:00

Ayer la luna se veía enorme porque se encontraba en el punto más cercano de su órbita a la Tierra. Si no la pudiste ver hoy no debes perdértela._

Lapidario (XI)

2009-01-09T14:52:00.005+01:00

"La batalla de la ética está perdida. No perdamos la de la estética".
Periodista reflexionando sobre la conveniencia de difundir imágenes de cadáveres de niños mutilados por las bombas israelíes.
_

9 pro pòst-it

2009-01-08T09:35:00.004+01:00

Aquest any 9 l'he començat amb un sol propòsit: No fer-me cap propòsit. Per que tot propòsit és causa d'una frustració. I la vida és prou curta com per frustrar-se per xorrades.
_

Fred

2009-01-07T13:11:00.002+01:00

El meu despertador ha tornat avui a la vida després de quinze dies d'hivernació. La mare que el va parir!!! Precisament avui que fot un fred de collons i l'únic que ve de gust és estar-se al llit.

El terra està moll i a la ràdio diuen que aquesta nit ha gelat així que avui millor no agafar la bici. Arribo a la feina i no funciona la calefacció. Brrrr!!!! Fot tant de fred que hi han companys treballant amb l'abric posat.

I per augmentar la sensació de fred des de la meva finestra es veu perfectament el Tibidabo nevat. Estic més pelat que el paio de l'anunci de gas natural. _

Instruyendo

2009-01-05T19:57:00.006+01:00

Coincidiendo con el hecho de que por primera vez una chica haga de paje en la cabalgata de reyes de Barcelona, la ministra de Igualdad,Bibiana Aído(la de "miembros y miembras"), nos propone este instructivo juego.
Nota: He estado a punto de añadir el adjetivo real a paje, pero la respuesta b resultante propablemente me supondría 3.000 eurazos de multa. Y no están los tiempos para tonterías.
_

Incorrecció? Sempre

2009-01-01T14:54:00.006+01:00

“Enfermizo escritor de comedia suscita el escándalo.”
THE SUN

“Una entrevista enfermiza.”
THE PEOPLE

“Un blog enfermizo.”
ZIMBIO

Tota la tripulació del Pequod vol donar el seu suport a Mi mesa cojea per la campanya de linxament que està patint des de la premsa sensacionalista anglesa i per l'amenaça de demanda per part de Murdoch. Aquest, no pas aquest.

Total per una entrevista imaginaria al fantasma de Maddie ilustrada amb una falsa portada de News of the World. Qui està veritablement malalt?
_

Balance

2008-12-30T09:00:00.001+01:00

Fin de año. Hora de hacer balances. De valorar todo lo bueno que hemos vivido y de hacer propósito de enmienda de todo aquello que nos gustaría cambiar en nuestras vidas. ¡O no!.

Por mi parte he de decir que, en general, ha sido un buen año. Repasando el blog me doy cuenta de que me he divertido mucho, de que he estado rodeado de buena gente y de que me han pasado un montón de cosas que jamás hubiese imaginado el año pasado.

Me he convertido en un ciclista urbano, he hecho una travesía en la nieve, he sufrido una redada policial, he renunciado a viajar en verano, he visto en directo a un genio que pensaba que nunca vería, he sido padrino, y he descubierdo que mis riñones son una cantera.

No está nada mal en solo un añito. Espero que el año que viene sea para mí y para todos los que os pasais por aquí tan excitante como lo ha sido para mí éste. Por cierto, el de la foto es el "home dels nassos", por si alguien no lo había pillado.
_

Saint James Brown

2008-12-25T09:00:00.002+01:00

Avui s'escau la diada de Saint James Brown. M'importa una merda si avui va néixer o no un hippie a Galilea. Jo a aquest paio no el vaig arribar a coneixer, però al que si vaig coneixer i em va fer disfrutar moltíssim va ser al profeta del funk James Brown, que va morir tal dia com avui fa un any.

Que balli en pau.
_

¡Adios a la crisis!

2008-12-24T09:00:00.003+01:00

Si amigos, se acabó el apretarse el cinturón. Se acabaron los despidos(quiero decir los Expedientes de Regulación de Empleo). Se acabó el que los bancos no concedan hipotecas. Se acabaron las vacaciones en el pueblucho de la familia.

Exactamente hoy se cumple el plazo de dos meses que el ministro Corbacho le dió a la crisis para que desapareciese de nuestras vidas.

O sea que ya sabes crisis de mierda, o desapareces de nuestras vidas o Celestino va a ir a por ti! ¡Estás avisada!
_

Lapidario (X)

2008-12-23T12:16:00.001+01:00

La venganza es algo tan personal que nunca debe dejarse en manos de la justica.
_

L'home més despistat del món (III)

2008-12-22T21:53:00.000+01:00

L'home més despistat del món portava una hora conduint quan es va adonar de que s'havia deixat las ulleres de sol a sobre del cotxe.

L'home més despistat del món va entrar a la farmacia, va demanar un pot de Reflex i va provar de pagar amb un preservatiu.

L'home més despistat del món va arribar al cole i es va adonar que portava posades las sabatilles d'estar per casa.
_

Parelles lingüístiques

2008-12-18T18:11:00.001+01:00

Més de quinze dies(i quinze nits) ja fa que reflexiono sobre la proposta de CiU de que els catalano-parlants adoptem un immigrant com a parella lingüística per facilitar la seva integració al nostre pais. Després de donar-li voltes i més voltes al tema, de sospesar tots els pros i els contres, he decidit sumar m'hi a la campanya.
A més al meu barri ho tinc fàcil, només cal sortir al carrer i enganxar al primer sudamericà o magrebí que trobi i proposar-li. Clar que si abordes pel carrer a un paio que no coneixes de res, i li preguntes si vol ser la teva parella(encara que sigui lingüística) t'estas arriscant a que el paio pensi que las teves intencions no són precisament culturals.

Així que vaig pensar que posats a arriscar-me a tenir un malentès, millor tenir-ho amb una noia. L'escollida és italiana, es diu Mònica, i no entén ni una paraula de català, encara que jo li veig força predisposició. Podeu estar ben segurs que faré tot el que estigui a las meves mans per que en poc temps el seu domini de la llengua sigui total.

Ara només cal que ella accepti.
_

Pop art

2008-12-16T08:53:00.000+01:00

Imaginemos por un momento que Andy Warhol hubiese nacido en nuestro país y que viviese en nuestros días ¡Qué distinta hubiese sido la historia del arte moderno!

_

Una vida millor

2008-12-13T15:06:00.005+01:00

Aquest ha estat un bon any per a la "familia real"(la resta de famílies del món som imaginàries). Primer els hi vam pagar la derrama de 3,3 milions d'euros per fer reformes a la Zarzuela. Després els hi hem regalat un Dalí que ens ha costar 2,8 milions més. I ara sembla que fins i tot TV3(la nostra) els hi vol dedicar la Marató.

Vinga nois, truqueu per fer las vostres donacions. Penseu que aquesta gent es mereixen una vida millor._

El futuro está por escribir

2008-12-11T11:58:00.005+01:00

Bob Marley supo que iba a morir de cáncer y, en lugar de explicárselo a todo el mundo, escribió "Redemption song". Años más tarde, Joe_Strummer hizo una fantástica versión, que sus amigos usaron como banda sonora para hacerle un homenaje póstumo en New York. Y yo se la regalo a todo aquel que pase por el Pequod porque hoy es el día de mi cumpleaños.
-

Lot

2008-12-10T01:58:00.000+01:00

Ara que arriben aquestes dades tan senyalades(rima i tot la frase de merda) es comencen a apareixer del no res moltes persones que passegen orgulloses una caixa de cartró decorada amb motius nadalencs. És el que popularment es coneix com a lot de nadal(no confondre amb el patriarca bíblic ni amb el departament francès, ni amb la companyia aèria del país).

Si us creueu amb un d'aquests portadors de caixes no deixeu passar l'ocasió de fotografiar-lo. Penseu que son una espècie en vies d'extinció. Segons certs estudis el nombre de lots ha baixat un 60% des dels anys 70'. I si continuem a aquest ritme, arribara un moment en el que serà més fàcil creuar-se als nostres carrers amb un lemur de cola anellada que amb un trebalador amb lot.

Per això he pensat que, abans de que els lots siguin només una cosa del passat, estaria be que aquest fos el tema de la Primera Enquesta Mundial a C.E.T.I.N.A. Per participar només cal escollir l'opció de la columna de la dreta amb la que estigueu més d'acord. Teniu de plaç per votar fins al dia 23 de desembre.

Apa, a participar!
_

Lapidario (IX)

2008-12-09T12:01:00.003+01:00

"El problema de este país es que se fusila poco"
Frase recurrente de un ex-compañero de trabajo

Taxi, Inmigrant, Barcelona

2008-12-08T23:10:00.000+01:00

Aquest divendres després d'un sopar molt divertit a ca la Montse, la Noe i jo tornàvem cap a casa i vam decidir compartir taxi(per allò de la crisi). Jo pensava que un divendres com aquest, i al centre, la cosa seria força complicada, però es veu que la crisi també està afectant al sector i de seguida vam enganxar un.

Feia anys que no agafava un taxi, i ja ni me'n recordava del que és haver de patir a un taxista dels que aprofita la carrera per deixar anar totes las seves neuras i de pas estalviar-se la factura del terapeuta. Doncs aquest divendres ens va tocar un d’aquests.

Només va fer falta que el digués que em sorprenia que coneixés el meu carrer per que el paio comencés a queixar-se dels nous taxistes paquistanessos, que si no coneixen Barcelona, que no saben parlar català, ni tant sols castellà... La Noe i jo vam flipar bastant i ens vam limitar mirar-nos amb un dissimulat somriure.

El paio s'anava escalfant(en tots els sentits) i en arribar a la Rambla, la va agafar amb las prostitutes africanes. Que si mira aquestes tias, que si van ficant la mà al paquet per enganxar clients , que si et refreguen el cul per provocar-te, que quina imatge donen de la ciutat als guiris…

Tot el viatge va ser un continu despotricar, de bon rotllo això si, contra tot aquell que vingués de fora sense fer cap distinció de raça, religió, nacionalitat o sexe. Allà va rebre tothom. I mentrestant la Noe i jo ens anàvem donant cops de colze i ens aguantàvem el riure com podíem.

Arribant a casa meva els va tocar el torn als llatins, que si són uns porcs, que si has d'anar amb molt de cura per que no et vomitin als seients, que si aquesta gent no saben circular, bla-bla-blà, bla-bla-blà,... Jo provava com podia d'aguantar-me la riallada i ja no sabia on mirar. Si el mirava a ell malament, ì si mirava a la meva amiga encara pitjor.

Al final fins i tot em va saber greu baixar-me del taxi per que m'ho estava passant de conya. Era com veure Taxi Driver protagonitzada per Alfredo Landa: un fachenda que vol netejar la ciutat, però que a la vegada, resulta entranyable.

La Noe, com a mínim, va poder gaudir mitja hora més del seu discurs fins que va arribar a casa seva. Ja m'explicarà.
_

LFC

2008-12-05T18:53:00.003+01:00

!Han vueltooooo!!!!! Más viejos, más gordos, más feos, más perezosos, pero tan buenos como siempre.
Aguanten Los Fabulosos Cadillacs
_

Arte efímero

2008-12-05T13:40:00.001+01:00

La cúpula de Barceló en la ONU se cae a pedazos
según el periodista argentino Juan Gasparini_

Logotomía (VII)

2008-12-03T21:28:00.004+01:00

Aquesta tarda he anat de tendes per l'Eixample, i al passar per l'aparador d'una sabateria femenina m'he adonat, amb certa sorpresa, que aquesta temporada, estan de moda las botes de tota mena i las sabates de-

Inèdit

2008-12-03T12:45:00.000+01:00

A qui no l'ha passat trobar-se al Vip d'un club mega-super-fashion prenent un sofisticat còctel quan en realitat el que el venia de gust era montar un botelló amb els colegues a un camp de golf?

Però clar, un no pot rebaixar-se a beure Xibecas com un quinqui de barri qualsevol. Quina vulgaritat!. Calia trobar una cervesa supercool digne dels socis de un club de polo.

Per sort la gent de Damm, junt al millor cuiner de la galàxia, ho han aconseguit. Recentment han presentat una cervesa amb un preu i un nom a prova de macarres: Damm Inèdit. Exclusivitat garantida: cap garrulo estarà disposat a pagar 4 leuros per mig litre de cervesa i molt menys serà capaç de pronunciar correctament Inèdit. És total, paraula de Victòria!!!!
_

L'home més despistat del món (II)

2008-12-02T14:18:00.000+01:00

L'home més despistat del món ahir es va deixar las claus de casa a la feina.

L'home més despistat del món la setmana pasada va marxar d'una benzinera sense posar benzina.

L'home més despistat del món va llençar el vidre al contenidor del plàstic.
_

¡Mierda!

2008-12-01T12:30:00.000+01:00

Suena el despertador. ¡Mierda! Es lunes, hace frío y hace sueño. Apetece cualquier cosa menos levantarse para ir a trabajar. Me hago el remolón un buen rato hasta que decido levantarme. Me ducho, me afeito, medio desayuno y salgo de casa. Ya voy tarde.

En el rellano de la escalera coincido con un vecino. Intercambiamos las típicas frases sobre los lunes y el frío hasta que llega el ascensor. Entramos. La conversación se estira hasta que el tipo parece descubrir en mí una extraña expresión mezcla de sorpresa y asco.

En ese momento, blandiendo una bosa de plástico blanca, me explica que su niño ha pasado muy mala noche porque el pobrecito tiene gastritis. Yo me limito a asentir mientras intento comprender que necesidad tenía de reforzar sus palabras zarandeando a la altura de mi pecho una bolsa llena de mierda. De bebé, pero mierda.El vecino baja del ascensor con su carga radioactiva y yo continúo hasta el parquing en un ascensor cargado de radioactividad. Aprovecho para batir mi marca personal de apnea mientras maldigo, uno a uno, los minutos que pasaron desde que sonó el depertador hasta que decidí levantarme. Porque uno, uno solo de esos minutos, hubiese bastado para no empezar la semana comiendo mierda.
_

D'arbres a pedals i bosses de supermercat

2008-11-29T12:49:00.000+01:00

(Aquest texte ho tenia escrit des de divendres, però no tenia clar si publicar-ho per que potser era massa ofensiu. Però llegint el blog d'en Miquel penso que potser encara m'he quedat curt)

Abans de tot he de dir que qualsevol que em conegui em podria qualificar perfectament d'ecologista. Vaig a la feina en bici, reciclo tot el que puc, reutilitzo en la mesura del possible, procuro no malgastar, etc...

Tot això segurament es deu a que a casa meva, des de petit, em van ensenyar a no deixar els llums o las aixetes obertes, a ajustar las mevas compres, a no deixar rastre del meu pas a la platja, a la muntanya o al carrer, a reutilitzar envasos, a agafar el cotxe o a trucar per telèfon només quan fos necessari,... Clar que a casa meva això no es deia ecologisme, es deia sentit comú.

El sentit comú que sembla que no tenen els ecogilipolles que ens governen a Catalunya. Per que s'ha de ser molt gilipolles per comprar caríssims arbres de nadal a pedals o per cobrar per llei las bosses del supermercats.

A casa d'aquests ecogilipolles l'arbre de nadal també és a pedals? Aniran fent torns tota la família per mantenir-ho encès totes las festes? O potser contractaran a algú(a càrrec dels contribuents) per que ho faci per ells? Així d'una tacada podrien fer dues bones accions a la vegada: posar un pobre a la seva taula i de pas ensenyar-li a ser sostenible.
I qui haurà estat l'il.luminat que ha tingut la brillant idea de cobrar las bosses als supers? I a las boutiques de Passeig de Gràcia, obligaran també a las clientas a portar la seva bossa? O és que els rics no contaminen? Aquest ecogilipolles no ha caigut en que els comerços ja inclouen als seus preus finals conceptes com las bosses de plàstic? Que es pensen que ara quan las facin pagar baixaran els preus?

El que pasara és que els consumidors a partir d'ara ja no podrem reutitzar aquestes bosse per llençar las escombraries i estarem obligats a comprar bosses d'aquelles negres que segurament contaminen tant com las dels supers. Quina serà la seva propera genialitat? Prohibir las bosses d'escombraries?

Polítics com aquests, que no tenen ni puta idea del que vol dir ser ecologista, són els culpables de que la gent del carrer pensi que l'ecologisme és cosa de gilipolles. Tot per culpa d'uns paios que promouen la bici i es mouen en cotxe oficial, que promouen el reciclatge i no saben a quin contenidor s'ha de llençar el plàstic, que promouen la sostenibilitat i no paren de malgastar els diners públics en xorrades, que pensen que ser ecologista és que la dona de fer feines els cuidi l'hort urbà,... En definitiva, per culpa dels ecogilipolles.
_

Gabinets de crisi

2008-11-28T10:40:00.000+01:00

Obra de teatre en dos actes d'inconsciència

Washington
Dilluns, 4:30 a.m.
Ala Oest de la Casa Blanca

Al despatx Oval es troben reunits el President estatunidenc, el Secretari del Tresor, el President de la Reserva Federal, la Portaveu del Govern, el Consellers econòmics del President, i un becari de color(negre) que sempre fa bonic.

Porten més de 10 hores tancats provant de trobar una solució a la crisi econòmica que pateix el seu país. Tots fan cara d'esgotament. Alguns es freguen els ulls, altres badallen obertament, mentre que el president ja fa una bona estona que dorm.

De sobte la portaveu del govern s'aixeca amb decisió i amb un to de veu que fa que tots surtin del seu sopor diu: Dintre de 5 hores he de sortir davant de tota la premsa per explicar las conclusions d'aquesta reunió! Es que a ningú se li acut una bona idea?(Silenci)

Després d'uns instants que es fan eterns el becari de color(negre)tímidament prova d'intervenir: Si se'm permet jo....? Bona idea Dan! diu el president incorporant-se a la seva butaca, Ens vindria de conya fer un most! Porta cafés i pastís de poma per tothom si us plau! Us he dit alguna vegada que aquest noi és molt espavilat? Sembla que em llegueixi el pensament...

Si us plau, George! Provo de trobar una sortida a aquesta crisi i això és tot el que se t'acut? Demanar pastís de poma? La portaveu es deixa caure abatuda a la cadira i oculta la seva cara amb las mans i els cabells.

Ho tinc, diu el president! Quin és el problema de la nostre economia? Que ha baixat el consum! I per que ha baixat el consum? Per que la gent no te diners! I com podem fer per que tothom tingui diners? Doncs repartint diners a la gent per que gasti i es reactivi l'economia!

Però senyor, interromp el President de la Reserva Federal, D'on treure'm tots aquests diners? Las reserves pràcticament estan esgotades amb la injecció de diners que vam fer als bancs.

Cap problema, diu el president, Si el que necessitem són bitllets, imprimirem més bitllets! Tants com calguin! En sentir això la Portaveu del Govern decideix presentar immediatament la seva dimissió irrevocable.

(Silenci i fos en negre)

Barcelona
Dilluns, 9:30 a.m.
Palau de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat acaba de prendre un tallat i torna al seu despatx. Demana a la seva secretaria si algú l'ha trucat i es treu l'americana per estar més còmode. No fa ni cinc minuts que està revisant informes quan sona el telèfon. El Conseller d'Economia? Que passi! Que passi!

President, crec que he trobat la solució a la crisis!!! Que fa que l'economia no rutlli? El Molt Honorable s'ho pensa un parell de segons i respon: L'oposició? No, president! El que fa que tot marxi és el consum! Si s'atura el consum, s'atura l'economia! I quina és la teva proposta? Doncs la sol.lució és que la gent compri més pisos i més cotxes!

Antoni, ets un geni! exclama el Molt Honorable mentre despenja el telèfon per trucar a la seva secretaria: Cristina, convoca immediatament a la premsa, vull fer una declaració institucional!

(Fos en negre)
_

Lapidario (VIII)

2008-11-26T12:57:00.004+01:00

"Prova d'organitzar qualsevol cosa, per senzilla que sembli, amb més de 3 persones i arribaràs a conèixer el veritable significat del superlatiu de complicat"
I això no hi ha Facebook, Messenger, Blogger, ni Gmail que ho arregli.
_

Rey decora su vida

2008-11-25T14:25:00.000+01:00

El Gobierno ha concedido al Rey, aparte de los 8,9 millones de euros que tiene asignados anualmente, otros 3,3 millones de euros para 'redecorar' el palacio de La Zarzuela. Así que este año, entre pitos y flautas, el Carlanga va a pillar más de 2.000 millones de pelas.

Teniendo en cuenta, que según la prensa belga, estamos hablando de un señor cuyo patrimonio se calcula en unos 300.000 millones de pesetas ¿era necesario hacer una derrama extraordinaria, en ésta nuestra nación, para sufragar estas obras?

Pues parece ser que sí, porque segun la revista Forbes el Borbón ya no aparece entre los 15 monarcas más ricos del planeta. Una pena. De verdad. Una pena.
_

Coincidència?

2008-11-25T10:46:00.005+01:00

Ahir a la nit estava veient el final del CQC i sort que estava assegut per que sinó m'hagués caigut de cul.

Us enrecordeu del fotomuntatge de l'altre dia de Sor Maravillas i Zaplana? Doncs resulta que els nois del CQC van treure una portada de diari imaginària amb aquesta mateixa imatge. Potser és una coincidència, però és ben curiós que, entre els milers de fotos que es poden trobar de Zapalana, agafessin la mateixa que vaig fer servir jo.

Això pot significar dues coses: que tinc el mateix sentit del humor que un dels guionistes de CQC o que aquest guionista espabilat troba la seva inspiració a internet. Sigui com sigui, estic content per que jo també vaig sortir ahir a la tele, com l'amic Oscar. Encara que lo seu va ser "in person" i lo meu va ser "in espiritu" (com l'aparició que surt a la foto del seu blog).
_

Paradise City

2008-11-24T22:26:00.003+01:00

Avui m'he aixecat tararejant aquesta cançó:

Take me down to the paradise city
Where the grass is green
And the girls are pretty
Take me home

Curiosament poc després m'he asabentat de que el tronat de l'AXL Rose treia avui disc. Una mica tard, no?
_

L'home més despistat del món

2008-11-24T18:15:00.005+01:00

L'home més despistat del món aquest divendres es va presentar a casa d'una amiga a sopar, amb una setmana d'antelació.

L'home més despistat del món aquest dissabte a la nit es va trobar amb una cosina seva i va ser incapaç de enrecordar-se del seu nom.

L'home més despistat del món ahir va provar d'obrir casa seva amb la clau de la calaixera del seu despatx.

L'home més despistat del món, desgraciadament, soc jo.
_

Las obsesiones de Bono

2008-11-22T20:37:00.005+01:00

Bono(el de U2 no, el otro) andaba estos días obsesionado, el muy pillín, con una monjita llamada, vete a saber porqué, Sor Maravillas. Picado por la cusiosidad quise saber como era la monjita en cuestión y, francamente, no se parecía en nada al tipo de monja que a mí pudiera obsesionarme.

De hecho, Sor Maravillas de lo que tiene pinta es de haber sido un señor que se hizo pasar por monja vaya usted a saber porqué. Un señor que, curiosamente, recuerda a alguien bastante conocido....¿Será que su subconsciente, si es que lo tiene, le esta haciendo una mala pasada a Bono?
_

El mite de la caverna

2008-11-21T01:18:00.004+01:00

Si algú s'estava plantejant si l'art te preu, aquesta setmana ha trobat la resposta a la seva pregunta: 20 milions(amb m de manga de ladrones) d'euros. Ni més ni menys.
_

Lapidario (VII)

2008-11-18T11:38:00.000+01:00

Primer Principio del Ideario Neoconservador:
"Endéudales y vencerás"
_

Briconsejo

2008-11-17T12:10:00.000+01:00

Hola amigos, hoy voy a hablaros de una costumbre muy celtibérica, y que cuenta con miles de adeptos en nuestro país: el cartelismo naïf. Esta ancestral tradición consiste colocar en un sitio bien visible un cartel de aviso hecho a mano.

Para ello necesitaremos únicamente dos elementos:
- Una superfície barata subceptible de ser rotulada: papel, cartón, o madera preferentemente. Aunque lo ideal sería una buena tapia, a poder ser de tocho vista.
- Un bote de pintura(a ser posible roja o negra) y una brocha gorda, o en su defecto un rotulador de los de poner los precios en los supers de barrio.

Una vez provistos de los elementos necesarios pasaremos a la segunda fase del proceso: la redacción del mensaje que se pretende comunicar. El texto debe ser conciso y preciso. Sin florituras. La sintaxis y la ortografía en este caso son elementos secundarios(el corrector de Word, ni tocarlo). Lo importante es que el mensaje llegue al mayor número de personas posible sin dejar lugar a equívocos.

Y finalmente se debe proceder a la rotulación del cartel. En esta fase es más importante la visibilidad del cartel en sí, que no pequeños detalles como la tipografía, la tabulación del texto o la precisión en el trazo. Ante todo se debe procurar que el cartel sea de gran tamaño y si no es posible haremos tantos carteles como sean necesarios para la correcta comprensión del mensaje.
Y nada más amigos, ya veis que fácil y barato es hacer en nuestra propia casa un cartel naïf para que todo el mundo sepa lo que le espera si se pasa de la raya. La semana que viene, un nuevo briconsejo. Agur, amigos.
(Visto en un huerto del Delta del Llobregat)
_

Que Obama?

2008-11-14T21:42:00.000+01:00

De que aniràs aquest cap de setmana?(Versió corretgida i millorada)
_

Blancs juguen i guanyen

2008-11-13T21:30:00.000+01:00

Ahir vam jugar la clàssica patxanga de fubol que s'acostuma a fer de tant en tant a totes las empreses. Si, si, fubol, per que els que hem practicat aquest esport diem fubol. Fixeu-vos sino com ho diuen els professionals: fubol. Ni fútbol, ni futbol, ni furgol, ni furgor. Fubol, i punt.

Es van sortejar els equips i, com que la gent aquesta es molt primmirada, no van acceptar la meva proposta de jugar "pells contra samarretes". Al final van decidir jugar blancs contra negres. Segregació pura.

Tot i que ens van voler confondre canviant a darrera hora de camp descobert a pavelló, i de gespa artificial a parquet; tot i jugar amb un de més, tot i la victòria d'Obama, els negres van sortir apallissats per un tanteig que no val la pena ni recordar. Només cal dir que tres jugadors blancs vam fer com a mínim un hat-trick.

Ja hi ha qui demana la revanxa, però aquesta vegada a bàsquet. Es veu que a fubol la cosa ja ha quedat prou clara. Je,je...
_

2 años y 461 arpones

2008-11-11T21:27:00.002+01:00

Como soy el tío más despistado del mundo este año tampoco me he acordado de que el pasado 20 de octubre fue el aniversario de este blog. La culpa debe ser del alemán ése cabrón que me esconde las cosas.... Alzehimer creo que se llama.

Hace ya un par de años que me dejé enredar y abandoné la pasividad del sofá para me embarcarme en el Pequod a la búsqueda de mi particular ballena blanca. Desde entonces busco y busco, pero áun no he conseguido dar con ella. Y creo que no me apetece demasiado encontrala, porque entonces la búsqueda dejaría de tener sentido.

Durante estos dos años he compartido travesía con muchos blogs, unos fugazmente y otros con asisuidad. Algunos de ellos lamentablemente han desaparecido en el Triángulo de las Bermudas de los blogs(aunque confío en que reaparezcan el día menos pensado). Con muchos me he reído, con otros me he cabreado, con algunos incluso he filosofado y con los menos he llegado a compartir confidencias. Y lo mejor de todo es que de todos ellos he aprendido algo.

Sois unos cuantos los que os paséais diario por la cubierta del Pequod, más de un centenar según las estadísticas. Aunque sólo unos pocos os animais a lanzar vuestros arpones. A todos os agradezco que os dejeis caer por aquí. La vida del marino es muy solitaria y se corre el riesgo de que, a fuerza de escuchar únicamente los propios pensamientos, uno acabe volviéndose loco.

Hoy para celebrar(con retraso) este aniversario estáis todos invitados a la fiesta que he montado en cubierta. No traigais nada que hay bebidas y picoteo para todos. ¡Ah, y la música correrá a cargo de los Outkast! ¡Hey Ya!
_